Aniversari

Avui l'Aina hagués fet 13 anys. Aquests dies senyalats no treuen que no pensi en ella cada dia de la meva vida. Com diu la meva amiga, l'Àngels, avui sóc sucre. Cada dia sóc sucre pensant que tinc tres filles precioses i una d'elles vetlla per nosaltres. Fa dies vaig començar aquest blog i em bullien les idees. Encara no sé que fer ben bé amb ell... Fer un racó de memòria, un espai d'acompanyament o un espai de pedagogia... Penso que cara la mort, la vida i el record tot ens val i tot ens recolza.
Avui li dedicaré un espai de memòria a la meva filla. Seria pre-adolescent, se'm fa difícil fer-me'n una idea. Una criatura més alta que jo, potser, o no. Tinc una imatge de l'Aina clavada al cap i és ella el dia de reis mossegant una pilota. M'ha costat 11 anys arribar a on estic ara mateix, escrivint això amb el nus a la gola però podent continuar escrivint i poder  recordar-me d'ella i fer-ne recordar a tothom que no sóc mare de dos, si no de tres nenes. Avui les seves germanes, que ja la veuen en fotos també ho sabran que seria l'aniversari d'una germana que ja no hi és.
La vida de la meva filla va ser curteta, però prou llarga com per permetre'm el luxe de gaudir del record de bons moments en família que tampoc hi és, com el meu pare i les meves àvies. I també als que hi són i que avui els trucaré perquè necessito que ho visquin amb mi: al meu germà, al meu marit, als meus oncles i, evidentment als seus padrins.
Sempre he sigut una mica tímida per coses tan íntimes però em sentíria orgullosa de poder compartir aquest espai amb persones del meu entorn i persones que no ho són però han viscut i viuen el record i el dolor i que, cada dia intentem viure la vida de la millor manera que sabem i podem. Per nosaltres, pels que ens envolten i estimem i pels nostres àngels que viuen en el nostre cor.

Aquesta cançó és un tribut als meus angelets particulars: La meva filla i el meu pare. Sempre que l'he sentit, no he pogut evitar pensar com me'ls estimo i com els trobo a faltar.