No seria més directe aniversari? Essss que.. aniversari té connotacions festives. Ahir va fer 11 anys que la meva filla ens va deixar. Es diu aviat. Once anys que haig de conviure amb la terrible sensació que una de les tres persones que més estimes no la tornaràs a veure mai més. I tot i així intentem somriure i fer del dia a dia un temps plaent i hermós. Ahir tenia un dia despistat i estava com perduda. Li vaig comentar l'aniversari a una companya de feina pensant que sabia la meva història. A la pobre la vaig deixar quadradeta al seu lloc.
Li resumia que en once anys havia perdut, una filla, una mare, un pare, dues àvies i alguns amics i amigues. I m'havia tocat responsabilitzar-me d'algunes d'aquestes defuncions. Suposo que això passa factura d'alguna manera.
Avui fa anys que vaig començar una llarga lluita. Una lluita contra el buit, contra el sentit, contra mi mateixa. I continua... Amb la pérdua s'ha d'apendre a conviure. I s'apren i una es conforma però sempre faltarà alguna cosa.
Espero a demà. Un altre dia diferent que no sigui de fer anys.
