Porto anys...

Porto anys sentint que haig de fer alguna cosa. Porto anys creient que la meva memòria per l'Aina ha de ser una memòria viva. Porto temps pensant que tinc uns angelets que em protegeixen mentre dormen. Perquè és el meu consol davant d'un fet inevitable. Perquè pensar en aquests àngels em dona vida suficient per continuar. I no ho he compartit prou... Potser aquesta es la manera.