Us deixo un article que vam escriure Minyons escoltes i guies de Catalunya a Xarxanet:
Entitats de lleure i dol: com ajudar els infants i joves en aquest procés
divendres, de novembre 27, 2015
dimecres, d’octubre 14, 2015
Estrelles i àngels
Ahir no va ser cap dia especial. Vaig anar a treballar, vaig anar al curs que estic fent amb AVES d'acompanyament a la mort i vaig tornar a casa. El curs ahir es dividia entre treball personal, treball sobre sanació d'un mateix, per poder acompanyar als altres (hmmm si ja sé que "sanació" supura new age, però digueu-me sinó com li puc dir) i d'altra banda va venir L'Elisabet Pedrosa a parlar-nos de la mort de la seva filla Gina. Haig de dir que no he llegit el llibre però em va semblar una dona generosa i em va demostrar un respecte molt gran cap a la seva filla i cap a la seva família.
No em vaig sentir massa identificada. Tota l'estona em vaig quedar amb la sensació de que almenys ella s'havia pogut acomiadar bé de la seva filla, la va poder acompanyar i una part s'ha quedat amb ella.
Vaig notar en mi que hi ha alguna cosa que no he pogut o no he sabut fer. El meu procés ha sigut llarg i molt dolorós i ara puc parlar de l'Aina i l'he incorporat a la vida de la meva família, però em costa evocar encara els records feliços amb ella. Tinc pendent quelcom que fa que no hagi tancat un cercle.
És extrany sentir enveja d'algú que ha perdut un ésser estimat però l'ha pogut acomiadar. Si més no, té un punt de "queestàdientaquestanoia".
L'Aina es mereix aquest quelcom que falta i que la sàpiga integrar en el meu dia a dia amb la mateixa naturalitat que aquesta mare explica com la Gina transforma i forma part de la seva vida.
No em vaig sentir massa identificada. Tota l'estona em vaig quedar amb la sensació de que almenys ella s'havia pogut acomiadar bé de la seva filla, la va poder acompanyar i una part s'ha quedat amb ella.
Vaig notar en mi que hi ha alguna cosa que no he pogut o no he sabut fer. El meu procés ha sigut llarg i molt dolorós i ara puc parlar de l'Aina i l'he incorporat a la vida de la meva família, però em costa evocar encara els records feliços amb ella. Tinc pendent quelcom que fa que no hagi tancat un cercle.
És extrany sentir enveja d'algú que ha perdut un ésser estimat però l'ha pogut acomiadar. Si més no, té un punt de "queestàdientaquestanoia".
L'Aina es mereix aquest quelcom que falta i que la sàpiga integrar en el meu dia a dia amb la mateixa naturalitat que aquesta mare explica com la Gina transforma i forma part de la seva vida.
divendres, d’agost 07, 2015
Estimar no vol dir tenir
El record de l'Aina passeja cada dia per la meva ment però se'm comencen a diluir coses. Falta una setmana per què sigui l'aniversari del naixement de la meva filla i torno a escriure amb totes les ganes del món.
Treballant el dol i la pèrdua a la feina m'he adonat que els meus processos de dol ja formen part del passat i ara em queda recordar i reconfortar-me amb alguna que altra conversa cap al cel, per no dir imaginària. La ferida està tancada i em queden unes cicatrius que em mostren cada dia que un nou món està amb mi i que m'acompanya en aquest viatge l'esperit de la família que ja no hi és.
M'ha costat calcular els anys que faria la meva filla, perdo el compte. Faria 16 anys.
Tota una vida que no és amb nosaltres.
De sobte, m'ha vingut al cap el concepte de "apego" del què buscant la traducció en català m'he adonat que no existeix. Podria assimilar-se amb estima però es pot tenir estima sense la vinculació de seguretat, consol i protecció que defineix al apego. Afecció seria un altre mot que se li assembla. Però cap que descrigui aquesta necessitat de vinculació afectiva que fa que sigui tan dolorosa la pèrdua.
Estimo i estimaré sempre a la meva filla però ja no tinc el "apego" que fa que depengui d'ella. L'he deixada marxar amb tot l'amor incondicional que comporta. Estimar no vol dir tenir.
M'està costant molt escriure aquesta entrada, tot just avui faria aquests 16 anys. Sempre a punt de marxar de vacances.
Ja no ploro quan la recordo i m'he passat 15 dies treballant incansablement temes de dol sense el nus a la gola tan desagradable que tenia quan la mencionava o pensava en ella un temps ençà.
L'estimo i la rememoraré la resta de la meva vida. Ara em falten els rituals.... malauradament el meu mal dol va fer que amagués tot símbol de recordatori. La mort de la meva filla ha evolucionat amb pocs rituals i els que ha tingut queden lluny de la meva mà, a Bolívia.
Però sempre hi som a temps de crear un ritus que faci expressar-nos i viure l'enyorança i l'estima que li teníem a l'Aina. Hi pensaré...
Mentre us deixo amb "Tears in heaven", un clàssic d'Eric Clapton. És l'únic record que tinc del funeral de la meva filla.
Treballant el dol i la pèrdua a la feina m'he adonat que els meus processos de dol ja formen part del passat i ara em queda recordar i reconfortar-me amb alguna que altra conversa cap al cel, per no dir imaginària. La ferida està tancada i em queden unes cicatrius que em mostren cada dia que un nou món està amb mi i que m'acompanya en aquest viatge l'esperit de la família que ja no hi és.
M'ha costat calcular els anys que faria la meva filla, perdo el compte. Faria 16 anys.
Tota una vida que no és amb nosaltres.
De sobte, m'ha vingut al cap el concepte de "apego" del què buscant la traducció en català m'he adonat que no existeix. Podria assimilar-se amb estima però es pot tenir estima sense la vinculació de seguretat, consol i protecció que defineix al apego. Afecció seria un altre mot que se li assembla. Però cap que descrigui aquesta necessitat de vinculació afectiva que fa que sigui tan dolorosa la pèrdua.
Estimo i estimaré sempre a la meva filla però ja no tinc el "apego" que fa que depengui d'ella. L'he deixada marxar amb tot l'amor incondicional que comporta. Estimar no vol dir tenir.
M'està costant molt escriure aquesta entrada, tot just avui faria aquests 16 anys. Sempre a punt de marxar de vacances.
Ja no ploro quan la recordo i m'he passat 15 dies treballant incansablement temes de dol sense el nus a la gola tan desagradable que tenia quan la mencionava o pensava en ella un temps ençà.
L'estimo i la rememoraré la resta de la meva vida. Ara em falten els rituals.... malauradament el meu mal dol va fer que amagués tot símbol de recordatori. La mort de la meva filla ha evolucionat amb pocs rituals i els que ha tingut queden lluny de la meva mà, a Bolívia.
Però sempre hi som a temps de crear un ritus que faci expressar-nos i viure l'enyorança i l'estima que li teníem a l'Aina. Hi pensaré...
Mentre us deixo amb "Tears in heaven", un clàssic d'Eric Clapton. És l'únic record que tinc del funeral de la meva filla.
dimecres, d’agost 05, 2015
Recursos sobre el dol
Estic fent un recull sobre bons recursos pel dol. Aquí teniu la part de recull de webs. Us convido a visitar-los.
Web de recursos sobre el dol i la mort del CRP de Badalona. És interessant perquè està molt ordenada, encara que no és massa completa.
El
web
del Centre de recursos pedagògics de Sant Cugat té una maleta
didàctica amb un recull de recursos per treballar el dol i la mort.
Alguns enllaços no funcionen.
Blog
amb articles sobre dol i mort. A l'apartat de «Direcciones de
interés» hi ha un parell de publicacions que ens poden servir donat
el cas.
Article
de la FAPAC (Federació de pares i mares d'alumnes de Catalunya). És
un article destinat a l'atenció al dol amb infants. Molt concís i
complert. Inclou una bibliografia complerta.
Blog
del servei educatiu del Vallès Oriental. És molt complert en
recursos, malauradament molts enllaços no funcionen. Una mica
desordenat.
Web
particular molt complerta sobre el dol. Explica les reaccions normals
en un procés de dol i quan és necessari demanar ajuda. Molt
intuïtiva i fàcil de seguir.
Web
d'Elisabeth
Kübler-Ross, especialista
en mort i dol, és una referència a nivell mundial sobre aquests
temes. Les seves teories sobre les 5 fases del dol encara són
vigents. Té una àmplia bibilografia. En anglés.
Guia
centrada en cures paliatives i acompanyament abans i després de la
mort. Destinada a professionals sòciosanitaris.
Article
centrat en la mort dels infants i en una reflexió sobre el dol
destinada a educadors i professionals de l'àmbit sanitari.
Àmplia
guia sobre la mort i el dol per professionals sòciosanitaris.
Dóna molta informació sobre els processos de dol i possibles
teràpies aptes només per professionals.
Article
sobre com comunicar una mort a infants. Molt fàcil d'entendre.
Article
amb moltes pautes educatives sobre el dol dels infants i amb
respostes a possibles preguntes que puguin sorgir.
Un
article d'explicar la mort als infants amb pautes per franges d'edat.
Material
sobre el dol i la mort molt
complert i fàcil d'entendre malgrat va destinat a professionals. Té
una bibliografia de referència molt completa. Molt recomanat per qui
vulgui tenir més informació sobre el tema.
Treball
molt complert sobre el dol, centrat en les diverses cultures amb una
guia final de com podem acompanyar en el dol.
Manual
destinat a persones que han viscut una pèrdua. Amb explicacions molt
senzilles i pautes que poden ajudar en el procés de dol
Guia
per adults per acompanyar el dol d'infants. Molt recomanable ja que
és força extensa i amb una bona bibliografia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)