Qüestions, preguntes i interrogants

Ahir una mestra, una guia em feia  preguntes importants i molt profundes. Jo, diligentment contestava com podia, malgrat el nivell d'abstracció era estratosfèric.
Fa uns anys vaig restar a l'atur, que no desocupada, i vaig fer formacions relacionades amb el coaching i la programació neurolingüística. Us podria dir moltes coses i fer un llibre humorístic (me'l quedo pel meu calaix de projectes) però no és el cas. Vaig aprendre coses, entre d'elles el gran poder que té una pregunta clau (té altres noms: preguntes potents, preguntes poderoses, ...). En un parell d'ocasions vaig sentir el poder d'aquestes qüestions sobre meu, de com em removien el cor i les entranyes per no posar-nos més espirituals. Val a dir, que s'han de saber introduir i formular en el moment adequat. I això és un camí en el que el guia t'ha de saber acompanyar.
Ahir em van formular algunes preguntes, però em quedo amb l'última, la més important. Me l'haig de respondre i  em portarà unes conseqüències en la meva vida, més o menys grans o petites, tant se val.
Es bo fer-nos preguntes quan se'ns ha mort un èsser estimat? Quines preguntes ens solen sortir espontàniament? Tranquils/es, jo les sé i us les dic...

Per què ell/a?

Per què m'ha passat a mi?

No és massa aviat?

I si hagués...?

I si...?

Si us fixeu bé aquestes preguntes són retòriques que busquen una resposta complaent pel què l'emet. Són preguntes que no respondrem mai, ni la seva cerca ens donarà un benestar, perquè anirem en cercle buscant sempre una mateixa resposta complaent. No ens donarà una sortida ni una felicitat. Passarem per la culpa, l'enuig, la ràbia en veure que no trobem respostes al perquè hem perdut al que més estimem.

Però això no vol dir que ens tanquem a cercar respostes.

Crec que per crèixer i per reconstruir-nos (m'agafo a Neimeyer) hem de preguntar-nos i hem de buscar respostes però fent-nos preguntes que ens remoguin el cor i l'ànima per aportar-nos AMOR, no neguit, per aportar-nos SAVIESA, no culpa, per aportar-nos PAU, no ràbia.

Però quines preguntes podem formular-nos per entrar en aquest estat? Quines respostes cal que cerquem?

Com ens vam estimar?

Què ha aportat aquesta persona en la meva vida i en la vida dels del voltant?

Quins bons moments hem passat junts?

Quina era la missió d'ell/ella en vida?


Perquè hem de tancar-nos amb preguntes que només ens crearan patiment i culpabilitat? Hem tingut una persona al costat que ens hem estimat i que ens estimarem sempre...hem de poder formular-nos preguntes que ens proporcionin l'Amor del record i l'aprenentatge i la pau de la vivència.

Hem de preguntar-nos estimant i estimant-nos.