Una activitat reveladora, un joc singular ens mostren veritats contundents de la nostra pròpia vida. No, no estic parlant del del costat... Estic parlant de tu, de mi, de tots nosaltres.
Que aixequin la mà aquells que hagin patit per....
la mort d'una mascota, sentir-se maltractats, abandonats, que hagin patit una mort perinatal, la mort d'algú que no podien plorar..i un llarg etc...
Que aixequin la mà aquells que hagin patit per....
la mort d'una mascota, sentir-se maltractats, abandonats, que hagin patit una mort perinatal, la mort d'algú que no podien plorar..i un llarg etc...
Les pèrdues emmascarades i/o desautoritzades o inhibides, se'n diuen. Qui no ha patit per una feina que ha perdut i no ha pogut mostrar la seva frustració?
Que aixequin la mà...
Tots/es ens mereixem un aplaudiment, una abraçada, un gest de suport per la valentia d'aixecar la mà i dir "JO HE PATIT".
En aquests tres tipus de pèrdues ( emmascarades, desautoritzades o inhibides) trobem una característica bàsica en comú què és l'ocultació del sentiment de pèrdua. La persona ha de seguir endavant amb la seva vida, sense donar-se permís per aturar-la un moment i poder mostrar els seus sentiments en públic i fins i tot, potser en privat. Això deriva en símptomes psicològics i físics posteriors que poden ser derivats de la pèrdua però que l'individu no els hi atribueix.
Hem de poder aixecar la mà i poder viure la tristesa per un ésser estimat: que es deia Flusky? l'estimàvem i era un més de la família. Que no era nat? havia de ser el nostre fill i ja érem un més.
S'ha suïcidat? Més que mai el suïcidi és un tema clau que hem de posar en boca de tots perquè existeix i és una mort molt colpidora per qui la pateix.
Qui no ha sentit mai una pèrdua emmascarada?
Jo aixeco la mà
Que aixequin la mà...
Tots/es ens mereixem un aplaudiment, una abraçada, un gest de suport per la valentia d'aixecar la mà i dir "JO HE PATIT".
En aquests tres tipus de pèrdues ( emmascarades, desautoritzades o inhibides) trobem una característica bàsica en comú què és l'ocultació del sentiment de pèrdua. La persona ha de seguir endavant amb la seva vida, sense donar-se permís per aturar-la un moment i poder mostrar els seus sentiments en públic i fins i tot, potser en privat. Això deriva en símptomes psicològics i físics posteriors que poden ser derivats de la pèrdua però que l'individu no els hi atribueix.
Hem de poder aixecar la mà i poder viure la tristesa per un ésser estimat: que es deia Flusky? l'estimàvem i era un més de la família. Que no era nat? havia de ser el nostre fill i ja érem un més.
S'ha suïcidat? Més que mai el suïcidi és un tema clau que hem de posar en boca de tots perquè existeix i és una mort molt colpidora per qui la pateix.
Qui no ha sentit mai una pèrdua emmascarada?
Jo aixeco la mà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada